En els últims dies he tingut dos entrebancs “Typical Spanish”. Un bon dia, no puc connectar-me a internet i em surt el codi d’error 169. Em connecto des d’un altre lloc i busco per la xarxa per tal d’esbrinar quin és aquest error 169. No me’n surto. Truco al telèfon d’atenció al client de la companyia i l’amable operadora em diu que m’han tallat el servei per impagament de factura. A la qual cosa, jo li dic que la factura la tinc domiciliada i que el problema és que ells no l’han ficat al cobrament. Em diu que tinc raó i em demana disculpes, però no m’activen el servei i tinc que esperar que m’envien una factura en paper, per anar al banc a pagar-la. Per cert, la factura consta com a segon avís de pagament i la casella “motiu de devolució” està en blanc.
El segon cas, encara és “més divertit”. Rebo per correu certificat dues notificacions per cobrar-me, per via executiva i a través de l’Agència Tributària, un cànon de sanejament dels anys 2013 i 2014 de la C. A. d’Aragó, quan jo no tinc cap propietat en aquella comunitat. Faig queixa formal a “El Justicia de Aragón” (l’equivalent al nostre Síndic de Greuges) que m’admet a tràmit. També faig dues interposicions de recurs de reposició, davant la delegació a Lleida de l’Agència Tributària. On em diuen que ells només són executors i és l’emissor qui dirimeix el conflicte. Ah! em recomanen que pagui els canons, perquè la resolució dels meus recursos es produirà fora del termini de pagament i em podrien embargar el compte corrent. Com és obvi, la temptació d’anar-me'n al jutjat és molt gran. Desisteixo, perquè són quantitats petites.
I dit tot això, tenint en compte els anys que portem de democràcia i l’inestimable ajuda de la informàtica, no puc per menys que recordar-me’n del Larra i tot mirant al cel li dic que, malgrat els anys passats, encara seguim amb les tres is: Inoperància, Ineficàcia i Incompetència. A més a més de qüestionar l’ètica administrativa i empresarial d’aquest país. Ja no estem en el “vuelva usted mañana”, però si estem amb una legislació que permet actituds i comportaments poc o gens ètics.
El segon cas, encara és “més divertit”. Rebo per correu certificat dues notificacions per cobrar-me, per via executiva i a través de l’Agència Tributària, un cànon de sanejament dels anys 2013 i 2014 de la C. A. d’Aragó, quan jo no tinc cap propietat en aquella comunitat. Faig queixa formal a “El Justicia de Aragón” (l’equivalent al nostre Síndic de Greuges) que m’admet a tràmit. També faig dues interposicions de recurs de reposició, davant la delegació a Lleida de l’Agència Tributària. On em diuen que ells només són executors i és l’emissor qui dirimeix el conflicte. Ah! em recomanen que pagui els canons, perquè la resolució dels meus recursos es produirà fora del termini de pagament i em podrien embargar el compte corrent. Com és obvi, la temptació d’anar-me'n al jutjat és molt gran. Desisteixo, perquè són quantitats petites.
I dit tot això, tenint en compte els anys que portem de democràcia i l’inestimable ajuda de la informàtica, no puc per menys que recordar-me’n del Larra i tot mirant al cel li dic que, malgrat els anys passats, encara seguim amb les tres is: Inoperància, Ineficàcia i Incompetència. A més a més de qüestionar l’ètica administrativa i empresarial d’aquest país. Ja no estem en el “vuelva usted mañana”, però si estem amb una legislació que permet actituds i comportaments poc o gens ètics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.