A títol d’introducció, cal deixar clares quatre coses: La primera és que una droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament. La segona és que tota associació de drogues potencia i dispara els efectes nocius tant físics com psíquics (totes les drogues traspassen la barrera hematoencefàlica i produeixen deteriorament neuronal) La tercera és que els drogoaddictes no reconeixen la seva condició, sobretot si són consumidors de drogues legals o de medicaments. La quarta és que no hi ha drogues toves o dures; hi ha drogues que els seus efectes surten abans de cinc anys i hi ha drogues que els seus efectes tarden en sortir vint o més anys.
L’exemple més clar són els fumadors que no es consideren mai addictes a la nicotina, sinó que ells consideren que tenen el vici de fumar. Per cert, us heu fixat que tots els presidents de govern de la democràcia han estat fumadors? Significatiu, no us sembla? Cal recordar que tabac i alcohol sempre són la porta d’entrada a totes les drogues, sempre són les drogues d’inici. Com també és bo recordar que la nicotina té deu vegades més poder d’addició que la cocaïna i que la terminació -ina és la terminació dels alcaloides i que tots els alcaloides són droga.
Al principi, tot addicte té una actitud extravertida, eufòrica i socialment simpàtica i divertida, almenys de portes enfora. Més endavant, quan la tolerància creix i s’han d’incrementar dosi o reduir el temps d’ingesta, apareixen els primers símptomes d’ansietat i nerviosisme. En una segona fase apareix un combinat de mal humor i irritabilitat, que molts addictes solen contrarestar amb una actitud de negació i prepotència. En el tram final, apareix l’agressivitat, primer serà verbal i després pot arribar a ser física. Tot això en funció del grau de deteriorament neuronal que tingui l’addicte. En casos extrems s’arriba fins i tot a una psicosi de Korsacov. Exemples, només cal revisar les notícies dels diaris i veurem que rere una violència sagnant (masclista o no) sempre ens trobem amb un consumidor de drogues i, normalment, polidrogoaddicte.
El perfil bàsic d’un drogoaddicte (sigui quina sigui la seva droga) sempre és el mateix: immaduresa, prepotència, egoisme i narcisisme. La qual cosa quasi és una redundància, ja que el seu melic sempre serà la immaduresa.
Siguin per drogues o per altres raons, per què l’ésser humà té un comportament autolític i autodestructiu? Per què l’home sempre està ingerint substàncies que perjudiquen la seva salut física i mental? A mi, se m’acudeixen tres raons:
1.- Un primitivisme genètic ancestral que, malgrat els anys d’evolució, regeix un comportament compulsiu, emocional i visceral, que sobrepassa a un adient comportament racional.
2.- Un intent d’evadir-se d’una realitat que no agrada a ningú i que mal interpretada (li’n podem dir divertir-se) és fa des de comportaments negatius enlloc de fer-ho des de comportaments positius.
3.- Una recerca i ús mal entès del plaer, que tanca el cercle; ja que, uneix el punt u amb el punt dos.
Però en aquest camí encara ens queda per exposar un fet extern inqüestionable: l’econòmic; que en realitat en són dos. Primer en la seva venta (si és legal) o tràfic (si és il·legal) i després quan s’actua per pal·liar els efectes físics i psíquics de les diverses i plurals patologies que generen totes les drogues, que en el cas del tabac són més de 250 malalties. Què passaria si tothom portés un estil de vida correcte? Doncs que eliminariem obesitat, tabac, alcohol, drogues i molts medicaments, que ja són la tercera causa de mort en els països rics, rere l’infart i el càncer. I si eliminéssim tot això, què passaria? Doncs que hauria una autèntica hecatombe econòmica mundial, començant per les multinacionals americanes i acabant per les multinacionals europees.
Sí, senyors, la major part de l’economia de la societat occidental està basada en el comportament negatiu dels seus ciutadans, en el seu estil de vida nociu. Resulta un negoci molt més rentable els comportaments negatius que el comportament positiu de persones sanes, perquè aquestes no consumeixen ni productes perniciosos ni productes que s’han de consumir per pal·liar les conseqüències d’aquests productes perniciosos.
Tinguem-ho clar, la societat de consum gira més sobre els mals estils de vida que sobre els bons estils de vida. Al cap i a la fi, el negoci és el negoci.
L’exemple més clar són els fumadors que no es consideren mai addictes a la nicotina, sinó que ells consideren que tenen el vici de fumar. Per cert, us heu fixat que tots els presidents de govern de la democràcia han estat fumadors? Significatiu, no us sembla? Cal recordar que tabac i alcohol sempre són la porta d’entrada a totes les drogues, sempre són les drogues d’inici. Com també és bo recordar que la nicotina té deu vegades més poder d’addició que la cocaïna i que la terminació -ina és la terminació dels alcaloides i que tots els alcaloides són droga.
Al principi, tot addicte té una actitud extravertida, eufòrica i socialment simpàtica i divertida, almenys de portes enfora. Més endavant, quan la tolerància creix i s’han d’incrementar dosi o reduir el temps d’ingesta, apareixen els primers símptomes d’ansietat i nerviosisme. En una segona fase apareix un combinat de mal humor i irritabilitat, que molts addictes solen contrarestar amb una actitud de negació i prepotència. En el tram final, apareix l’agressivitat, primer serà verbal i després pot arribar a ser física. Tot això en funció del grau de deteriorament neuronal que tingui l’addicte. En casos extrems s’arriba fins i tot a una psicosi de Korsacov. Exemples, només cal revisar les notícies dels diaris i veurem que rere una violència sagnant (masclista o no) sempre ens trobem amb un consumidor de drogues i, normalment, polidrogoaddicte.
El perfil bàsic d’un drogoaddicte (sigui quina sigui la seva droga) sempre és el mateix: immaduresa, prepotència, egoisme i narcisisme. La qual cosa quasi és una redundància, ja que el seu melic sempre serà la immaduresa.
Siguin per drogues o per altres raons, per què l’ésser humà té un comportament autolític i autodestructiu? Per què l’home sempre està ingerint substàncies que perjudiquen la seva salut física i mental? A mi, se m’acudeixen tres raons:
1.- Un primitivisme genètic ancestral que, malgrat els anys d’evolució, regeix un comportament compulsiu, emocional i visceral, que sobrepassa a un adient comportament racional.
2.- Un intent d’evadir-se d’una realitat que no agrada a ningú i que mal interpretada (li’n podem dir divertir-se) és fa des de comportaments negatius enlloc de fer-ho des de comportaments positius.
3.- Una recerca i ús mal entès del plaer, que tanca el cercle; ja que, uneix el punt u amb el punt dos.
Però en aquest camí encara ens queda per exposar un fet extern inqüestionable: l’econòmic; que en realitat en són dos. Primer en la seva venta (si és legal) o tràfic (si és il·legal) i després quan s’actua per pal·liar els efectes físics i psíquics de les diverses i plurals patologies que generen totes les drogues, que en el cas del tabac són més de 250 malalties. Què passaria si tothom portés un estil de vida correcte? Doncs que eliminariem obesitat, tabac, alcohol, drogues i molts medicaments, que ja són la tercera causa de mort en els països rics, rere l’infart i el càncer. I si eliminéssim tot això, què passaria? Doncs que hauria una autèntica hecatombe econòmica mundial, començant per les multinacionals americanes i acabant per les multinacionals europees.
Sí, senyors, la major part de l’economia de la societat occidental està basada en el comportament negatiu dels seus ciutadans, en el seu estil de vida nociu. Resulta un negoci molt més rentable els comportaments negatius que el comportament positiu de persones sanes, perquè aquestes no consumeixen ni productes perniciosos ni productes que s’han de consumir per pal·liar les conseqüències d’aquests productes perniciosos.
Tinguem-ho clar, la societat de consum gira més sobre els mals estils de vida que sobre els bons estils de vida. Al cap i a la fi, el negoci és el negoci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.