El vent itera amb persistència
la seva neteja de cel i terra.
Inflexible, escorcolla tots
els racons de la ciutat. Places
i carrers es queden desangelats,
tremolen fulles i tendals, com
malalt enfebrat en nit de vetlla.
Rere la finestra, abasto l’horitzó,
veig com la llum reverbera
al ritme i balandreig dels ràfecs.
Les meves idees solquen
aquest vals, busquen contrapunt
a una existència, que tinc
ajornada, com tot aquell que
n’és creditor de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.