Condorm d’esperit
en el tendal d’estigma
on es gronxa la centella
del deler, l’estalzí de
la metzina. Murmuri
que brolla com espelma
a peu de cada dea i vestal.
Embriac, codina d’alcohol,
destreno un nou herbei
on brandar l’ànima,
per sollevar la càrrega
amb la que traspassaré
aquest indret d’infortuni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.