Sense cap arma a la meva mà
ni cap déu o religió al meu cor;
honoro la meva ploma com a daga
i l’espiritualitat com a religió.
El fred de segles segueix sent el mateix,
l’anhelada pluja no. Sol i lluna
són els mateixos, l’arbrat de boscos no.
Nou són masses segles per al territori.
Ara, reso a l’Aire i al seu esperit.
Reso a la Terra i a la seva vera.
Reso a l’Aigua que ens dóna vida.
Però em costa resar al Foc destructor,
malgrat que ell mai en té cap culpa,
i resaré per a ells i per a elles.
Amén. (La Pobla de Segur, tardor de 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.