La veu està exiliada,
com ho està la il·lusió.
Aquesta no és la meva tardor.
Sine die, per esculpir
nous sentiments, forjats
a la fornal de l’emoció.
Cap camí em vol duu
allà on voldria viure;
allà on els cors bateguen.
Sine die, per emmotllar
el dia del retrobament.
Sine die, per ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.