El sol duu gonella
de núvols i boirina,
treu la solitud del prat
d’una fosca amb rosada.
El paisatge ja pastura,
quan el sol corona
el dol de nit; paratge
on la carena somriu.
Als seus peus, l’estany
i un estrany “desert”
d’esveltes falgueres,
on trobo languidesa.
Sigui engany, parany
o el deler d’un ardit,
sofreixo el nou desig,
nàufrag d’un somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.