Vaixell a l’esperança

Destrio un grapat
de mots i paraules,
són bocins de records
que acullo al ritme
que marca el vaixell
de la meva memòria;
hissant veles d’esperit
i llevant l’altiva àncora
d’afalacs i prejudicis.
Íntim llast on gronxen
els consells de mariner.
I a surar!, com infant,
per la blava platja,
mar ple d’il·lusions,
rumb a la pàtria on
tinc, tenim, lúcides
totes les esperances.