L’ús de l’espai públic

Dins la geografia d’una ciutat moderna, hi ha espais reservats, en teoria, per a l’ús exclusiu dels vianants; a l’hora de la veritat, veiem circular bicicletes, patins en línia, patinets i patinets elèctrics. També veiem com aquestes zones d’espai públic per a vianants, són utilitzats com espais privats en forma de terrasses de bars, cafeteries i restaurants. La qual cosa genera un greuge comparatiu quan aquest espai es prioritza com a espai privat, sent un espai públic i que, en alguns casos, afecta la bona mobilitat dels vianants, sobretot la mobilitat de la gent gran.

El tercer en discòrdia són les motos, que sembla tenen butlla, ja que aparquen on volen i quan volen, hi ha zones de la ciutat que tenen aparcaments de motos adients i altres zones que no els tenen o, senzillament, els motoristes passen d’utilitzar-les (per exemple, a l’Hospital Arnau de Vilanova). En aquest sentit, vull recordar als responsables de l’Ajuntament que les dos principals xacres d’una democràcia són “Impunitat i greuge comparatiu”, i aquestes dos xacres es donen, cada vegada que es compara motos i cotxes. Motoristes que, alguns d’ells, es comporten amb total prepotència i mala educació, fruit d’aquesta impunitat. Seria d’agrair que es controlés més el comportament de motoristes, de la mateixa manera que es fa amb  els cotxes. Però, “retornom a le mouton”, cal delimitar i regular tots els espais de la ciutat, sobretot cal delimitar l’espai que es destina com espai privat, del que continua sent espai públic lliure. A més a més, també cal tenir la suficient sensibilitat i tenir en compte les zones d’espai públic, destinades a l’esbarjo i jocs per als infants.

No hem de perdre mai de vista que voreres, places, rambles i passeigs són zones prioritàries dels vianants i ells sempre tenen preferència, així també ho estableix el codi de circulació. Per evitar confrontacions i conflictes, algunes ciutats han delimitat aquests espais públics, reservats per a ús privat, senyalitzant el terra amb quatre angles blancs que delimiten la superfície que l’Ajuntament autoritza a l’establiment per a ús privat. Fora d’aquest espai no es poden ficar taules ni cadires ni cap tipus de mobiliari i dins de l’espai, l’establiment paga una taxa en funció del nombre de taules, cadires i mobiliari que vulgui ficar. Qüestió de sentit comú, si es delimita l’espai per a vehicles, també s’ha de delimitar l’espai per al mobiliari dels establiments. Així doncs, són dos conceptes que l’Ajuntament té que gestionar: un és l’espai públic que autoritza a l’establiment per al seu ús privat i l’altre és la recaptació que fa, en funció de taules, cadires i altre mobiliari instal·lat.

En una ciutat, la convivència és la base democràtica que ha de regir la relació entre els ciutadans i això ha de partir d’una bona educació i civisme. Una bona mobilitat forma part d’aquesta convivència. Per tant, encoratjo a l’Ajuntament de Lleida que gestioni i controli l’espai públic, l’espai que utilitzen tots els establiments per a un ús privat, i que ho faci sempre en favor de la mobilitat dels vianants.