dimarts, 22 d’octubre del 2019

Alliberar-nos

Digues, quines són
les teues esperances?
Com hem après a viure
en tantes batalles?
Què és el que encara ens mou
a seguir endavant avui?
Quan fa que vivim
en les seues gàbies?

Trobem a faltar
el que més estimàvem
en un bocí de cel,
un tros de nosaltres.
I tot el que hem patit
ens ha fet més fràgils,
però la nostra victòria
és un somriure als llavis.

I encara que el dolor
no ens ha fet més forts,
hem après a ballar
amb les nostres pors,
mullar-nos amb la pluja,
camuflar-nos en la foscor,
cuidar de la flama
que ens habita el cor.

Quan em dius
que tot anirà bé,
que hem nascut per lluitar
fins l
últim alè.

Quan em dius
que mai defallirem,
que hem nascut per lluitar
fins l
últim alè.

Digues, què vam perdre
en les lluites d
ahir?
Què ens van ensenyar?
I per què vam seguir?
Què és…


               Xavi Sarrià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.