Digues, quines són
les teues esperances?
Com hem après a viure
en tantes batalles?
Què és el que encara ens mou
a seguir endavant avui?
Quan fa que vivim
en les seues gàbies?
Trobem a faltar
el que més estimàvem
en un bocí de cel,
un tros de nosaltres.
I tot el que hem patit
ens ha fet més fràgils,
però la nostra victòria
és un somriure als llavis.
I encara que el dolor
no ens ha fet més forts,
hem après a ballar
amb les nostres pors,
mullar-nos amb la pluja,
camuflar-nos en la foscor,
cuidar de la flama
que ens habita el cor.
Quan em dius
que tot anirà bé,
que hem nascut per lluitar
fins l’últim alè.
Quan em dius
que mai defallirem,
que hem nascut per lluitar
fins l’últim alè.
Digues, què vam perdre
en les lluites d’ahir?
Què ens van ensenyar?
I per què vam seguir?
Què és…
Xavi Sarrià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.