Gènesi Blava
I molt a prop
sorgiren arbredes,
on niaren aus
i també sentiments.
Cada nou horitzó
era un nou jorn
per caminar i...
per estimar:
Reflectir el sol
i la lluna i...
tots els estels.
Gènesi Verda
Queda el silenci
de les boques tancades
i les llàgrimes
dels ulls perduts;
la terra renegada
–d’on sorgiren
aquestes arbredes–
treu el verd del prat
i la veu del silenci.
Gènesi Humana
I la veu trencà el silenci.
I la mà trencà la natura,
generació rere generació,
ensurt rere ensurt:
Per l’aire somnis,
per la terra suor
i pel mar la tendresa
de cada nova generació.
Gènesi de la Gènesi
Vàrem morir
per tornar a néixer.
Vàrem odiar
per tornar a estimar
la nova Gènesi i gestar
tot allò inherent a l’home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.