Tot és nou

Tot és nou pel camí de la senectut.
L’espai (el de sempre) sembla
més petit, però pots trobar-ne altres:
espais tancats on ens nodrim d’art,
cultura, saviesa i, sobretot, de poesia.
I espais oberts on ens nodrim de vida,
d’esperit i natura, que ens duu a l’infinit.
En canvi, el temps se’ns queda relatiu,
ja no el podem controlar com abans,
no el podem gestionar ni subordinar.
Sembla que el temps porti molta pressa,
mentre nosaltres volem pau i tranquil·litat.
Encara ens queden moltes coses per fer
i voldríem gaudir-les i compartir-les. Sí,
a la nostra vellesa, el que més valorem, és
el temps i compartir-lo amb gent estimada.