Veig i observo,
tot l’entorn està
al meu abast:
cel, arbres, gent.
Escolto i sento:
retalls de converses,
remor de fulles
i el xiu-xiu d’ocells.
Oloro i valoro:
el flaire d’un perfum,
la frescor de l’aigua
i la gespa mullada.
Toco i palpo:
la fusta del banc,
el ferro del suport
i el paper on escric.
La percepció m’avisa,
alguna cosa està
o passant o a punt.
Surt, doncs, el dubte.
Surt la sensibilitat
a flor d’aquesta pell
o a flor d’esperit.
Ve a ser el mateix.
Intueixo que tornaré
i buscaré el meu refugi;
perquè, sense ser covard,
l’edat em fa ser prudent.
Per últim, pronostico,
sabent, com ja sé, que
tinc un marge d’error
del vint per cent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.