La meva amiga Rosa, amb veu maternal, sempre em diu: “Jesús, a la nostra edat tots portem una motxilla a l’esquena”.
La Rosa té raó. Però també penso que si es troba a la cruïlla d’un camí a la persona adequada, val la pena que els dos es treguin les seves motxilles, les guardin a un armari i es fiquin una motxilla nova, per tal de fer junts el nou camí. Sí, cal desar els dos passats a un armari per construir un futur junts.
La Rosa té raó. Però també penso que si es troba a la cruïlla d’un camí a la persona adequada, val la pena que els dos es treguin les seves motxilles, les guardin a un armari i es fiquin una motxilla nova, per tal de fer junts el nou camí. Sí, cal desar els dos passats a un armari per construir un futur junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.