Els que sempre tenim a l’abast el diccionari (o diccionaris), no podem per menys que sorprendre’ns com es manipula i tergiversa el significat de les paraules.
Cada paraula té un naixement i un recorregut al llarg del temps. Normalment, aquest naixement el dóna l’etimologia, tret d’algunes paraules tècniques. L’etimologia li dóna significat a la paraula i ho fa bevent de les fonts tant grega com llatina. Després, el recorregut que fa la paraula, el seu seguiment, ho farà la semàntica, que ens explica com evoluciona aquesta paraula al llarg del temps. I encara ens queden tenir en compte els prefixos i sufixos, tan importants en el llenguatge científic. Ells també ens adrecen al significat de cada paraula, ni que sigui de forma genèrica. Tota la física i química orgànica estan farcides de prefixos i sufixos. Per exemple: la terminació -ol, correspon als alcohols (etanol, butanol), la terminació -osa als sucres (fructosa, sacarosa) o el prefix tele- que significa distància, llunyania. Per tant, si diem telèfon, estem dient veu a distància, ja que fono és veu i si diem televisió estem dient visió a distància.
El problema el tenim quan l’evolució d’aquesta paraula es desvirtua, per exemple: especulació. Inicialment aquesta paraula tenia un contingut filosòfic i significava valorar els pros i els contres d’una idea, d’un argument. Avui en dia, “gràcies” a l’especulació immobiliària, aquesta paraula té una significació negativa i és rebutjada per gran part de la població. El mateix passa amb la paraula eutanàsia que etimològicament significa bona mort (eu- bona, tanos mort). Qui no vol tenir una bona mort? Tant és així, que per poder recuperar el significat de bona mort s’ha tingut que inventar una altra paraula: ortotanàsia. El prefix orto- significa recte, correcte. Per tant, ortotanàsia significa correcta mort; la qual cosa pot incloure fins i tot a la paraula eutanàsia. Bé, entre bona mort i correcta mort, jo quasi em quedo amb la bona mort.
Arribats a aquest punt, ara ens queda valorar la intenció que tenim a utilitzar una paraula. Aquesta intenció vindrà determinada pel context dins el qual es troba la paraula. És a dir, la frase en la que està ficada. I és aquí on entrem en la tergiversació i la manipulació del lèxic, a la intencionalitat que fem quan construïm la frase i el contingut en la resta del paràgraf. Ara que estem en campanya electoral, presteu una mica d’atenció i podreu adonar-vos, com alguns polítics utilitzen frases on hi ha paraules que, de forma intencionada, tergiversen i manipulen el seu significat. Ja no diguem dels símils, metàfores i sil·logismes que utilitzen i que traurien els colors a tots els autors clàssics. Ah!, però no passa re, perquè els assessors d’imatge i els invictes fabricants de discursos, no busquen l’argumentació racional, busquen la motivació emocional del votant. Sí senyors, la gran majoria de la població vota de forma emocional, per no dir visceral, i això tots els assessors polítics ho saben.
No sé quantes generacions més hauran de passar, per assumir el llenguatge dins un significat que sigui correcte per a cada paraula i que aquest significat no sigui manipulatiu. Però és clar, perquè la paraula sigui respectada en el seu significat, dependrà de la pròpia població. Ja se sap que la llengua la fan els pobles i ells decideixen quines paraules volen utilitzar, quina intenció li volen donar i quines paraules volen deixar d'utilitzar.
Cada paraula té un naixement i un recorregut al llarg del temps. Normalment, aquest naixement el dóna l’etimologia, tret d’algunes paraules tècniques. L’etimologia li dóna significat a la paraula i ho fa bevent de les fonts tant grega com llatina. Després, el recorregut que fa la paraula, el seu seguiment, ho farà la semàntica, que ens explica com evoluciona aquesta paraula al llarg del temps. I encara ens queden tenir en compte els prefixos i sufixos, tan importants en el llenguatge científic. Ells també ens adrecen al significat de cada paraula, ni que sigui de forma genèrica. Tota la física i química orgànica estan farcides de prefixos i sufixos. Per exemple: la terminació -ol, correspon als alcohols (etanol, butanol), la terminació -osa als sucres (fructosa, sacarosa) o el prefix tele- que significa distància, llunyania. Per tant, si diem telèfon, estem dient veu a distància, ja que fono és veu i si diem televisió estem dient visió a distància.
El problema el tenim quan l’evolució d’aquesta paraula es desvirtua, per exemple: especulació. Inicialment aquesta paraula tenia un contingut filosòfic i significava valorar els pros i els contres d’una idea, d’un argument. Avui en dia, “gràcies” a l’especulació immobiliària, aquesta paraula té una significació negativa i és rebutjada per gran part de la població. El mateix passa amb la paraula eutanàsia que etimològicament significa bona mort (eu- bona, tanos mort). Qui no vol tenir una bona mort? Tant és així, que per poder recuperar el significat de bona mort s’ha tingut que inventar una altra paraula: ortotanàsia. El prefix orto- significa recte, correcte. Per tant, ortotanàsia significa correcta mort; la qual cosa pot incloure fins i tot a la paraula eutanàsia. Bé, entre bona mort i correcta mort, jo quasi em quedo amb la bona mort.
Arribats a aquest punt, ara ens queda valorar la intenció que tenim a utilitzar una paraula. Aquesta intenció vindrà determinada pel context dins el qual es troba la paraula. És a dir, la frase en la que està ficada. I és aquí on entrem en la tergiversació i la manipulació del lèxic, a la intencionalitat que fem quan construïm la frase i el contingut en la resta del paràgraf. Ara que estem en campanya electoral, presteu una mica d’atenció i podreu adonar-vos, com alguns polítics utilitzen frases on hi ha paraules que, de forma intencionada, tergiversen i manipulen el seu significat. Ja no diguem dels símils, metàfores i sil·logismes que utilitzen i que traurien els colors a tots els autors clàssics. Ah!, però no passa re, perquè els assessors d’imatge i els invictes fabricants de discursos, no busquen l’argumentació racional, busquen la motivació emocional del votant. Sí senyors, la gran majoria de la població vota de forma emocional, per no dir visceral, i això tots els assessors polítics ho saben.
No sé quantes generacions més hauran de passar, per assumir el llenguatge dins un significat que sigui correcte per a cada paraula i que aquest significat no sigui manipulatiu. Però és clar, perquè la paraula sigui respectada en el seu significat, dependrà de la pròpia població. Ja se sap que la llengua la fan els pobles i ells decideixen quines paraules volen utilitzar, quina intenció li volen donar i quines paraules volen deixar d'utilitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.