Tardor a la vida, llum
blava i tamisada als ulls,
amor i pau en els records.
I veig, al jardí de la filla,
com van naixent tres flors,
tres noves primaveres.
Una a una, les “bategem”
amb nous sentiments
i reg generós d’emocions.
Ja sou cinc en aquest jardí,
però, tranquils, encara
queda primavera al cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.