Sempre ens molesta alguna cosa. Quan no
en molesta res, en molesta que no
ens molesti res. Això vol dir
que la necessitat s’expressa
demanant auxili: l’enemic
ha entrat a casa i es vesteix de tu.
Allò que voldria
per menjar és, justament, el teu fetge
amb ceba. Si no té gana, és que va morir de tristesa,
ell no es cansa, continua
en un altre pidolaire, ¿i què demana
que no sigui un braç més llarg, un penis automàtic,
la fi de l’etern combat, tan ferotge
com inútil? Tanmateix,
ni cas. L’estàtica és el gran poder
de les coses tal com són, venjatives, prestes al desastre
imminent.

                           Màrius Sampere