L’art del tertulià consisteix en parlar molt, sense dir res que el comprometi i, més tard, adequar el seu discurs a fets ja succeïts, com si aquests fets fossin els que ell havia previst o pronosticat. D’aquesta manera, el tertulià es converteix en un guru de l’actualitat política i econòmica del país, sent un referent televisiu o radiofònic. Vaja, una mena d’oracle de Delfos del segle XXI.
Senzillament, patètic. Es miri per on es miri, només podem elogiar la seva habilitat, alhora de construir una exuberant i florida dialèctica, que no té el més mínim contingut filosòfic. En definitiva, el tertulià s’esdevé un erudit que cada dia inventa la sopa d’all i el cigaló de l’escola sofista a la que està adscrit, perquè d’escoles de tertulians n’hi ha unes quantes, auspiciades pels poderosos mitjans mediàtics i rendibilitzades pels que es creuen que són el cinquè poder: l’econòmic.
Estimat lector, com sigui que les paraules se les endu el vent, li aconsello que busqui i llegeixi els escrits d’autors autoritzats i de prestigi, enlloc d’escoltar i veure a tertulians de ràdio i televisió de dubtosa autoritat acadèmica i de més que dubtosa imparcialitat política. Al cap i a la fi, la tinta dels escrits perdura molt més temps que les paraules i, fins i tot, podem agafar el bolígraf vermell i fer totes les correccions que estimem oportunes.
Senzillament, patètic. Es miri per on es miri, només podem elogiar la seva habilitat, alhora de construir una exuberant i florida dialèctica, que no té el més mínim contingut filosòfic. En definitiva, el tertulià s’esdevé un erudit que cada dia inventa la sopa d’all i el cigaló de l’escola sofista a la que està adscrit, perquè d’escoles de tertulians n’hi ha unes quantes, auspiciades pels poderosos mitjans mediàtics i rendibilitzades pels que es creuen que són el cinquè poder: l’econòmic.
Estimat lector, com sigui que les paraules se les endu el vent, li aconsello que busqui i llegeixi els escrits d’autors autoritzats i de prestigi, enlloc d’escoltar i veure a tertulians de ràdio i televisió de dubtosa autoritat acadèmica i de més que dubtosa imparcialitat política. Al cap i a la fi, la tinta dels escrits perdura molt més temps que les paraules i, fins i tot, podem agafar el bolígraf vermell i fer totes les correccions que estimem oportunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.