L’Ocellet

Hola! Ocellet, d’on véns?
Ets d’aquesta terra o vas de pas?
Et veig molt neguitós i cansat.
Tens gana? Tens set? Ho sento,
no t’entenc, no parlo el xiulet,
els pastors canaris diuen que sí.

Ja te’n vas? Quina Llàstima!
Em venia bé la teva companyia,
la companyia d’un ésser lliure
que pot anar d’un país a l’altre
sense passaport. Menjar i beure
sense pagar la compra ni fer cues.

No teniu problemes de circulació.
Fins i tot, quan us empresonen,
no són presons, són gàbies i esteu
ben cuidats, no teniu que fer neteja
com nosaltres o treballar per tenir
prerrogatives i una estada més digna.

Sigues lliure en el teu vol i món,
sense jutges ni fronteres que limiten.
Sí, et tinc enveja. Nosaltres no som
tan lliures supeditats a lleis, codis,
normes i a una senyora encotillada
i rígida que li’n diuen Constitució.

Com tu vas fer per néixer ocell?
Ho vas demanar o t’ho van donar?
Si torno a reencarnar-me, puc
tirar instància per sol·licitar-ho?
Ui! ja estàs molt lluny i no pots
contestar-me. Bon viatge Ocellet!