La filosofia i psicologia del sentit comú
Plou, amb la peresa de l’absènciai l’incertesa de viure, indefens,sota el paraigua d’una intensa melangia.Plou, i enyoro l’amistança de la lluna,el seu etern sortilegi i seguici d’estels:pluja, nit i boira, l’embruix de cada tardor.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.