Tic-tac d’espera,
recordant altre temps,
quan aconseguíem
un present per...
conquerir el futur.
Tic-tac d’estiu,
sense cap obligació,
al sol d’una conversa
(social i intranscendent)
de sal, mar i somriures.
Tic-tac de tornada
a la vella ciutat grisa,
anys de senectut fins
la propera primavera
i el retorn a la seva llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.