Amor a mort

La meva filla,
el millor referent
que tinc a la vida.
Sí, amor a mort,
estimada del cor.
I, ara, ho compartim
amb quatre fills-néts
que, com no, també
els estimo a morir.

“Els homes intel·ligents volen aprendre. Els altres, ensenyar”  (Antón Pávlovich Chéjov)

Cor tou

Quan el cor està tou:
pa de pessic de l’esperit
sortit del forn de la tristesa,
on les llàgrimes gorgollen,
font d’impotència, sense sorgir.

El temps queda buit
dins l’eco del pensament,
amb remolí d’emocions
que no troben camí per sortir
d’aquesta cíclica situació.

Dones d’aigua i homes de fang

La ductilitat femenina fa
que la dona sigui d’aigua.
Malgrat el seu tarannà cregut,
l’home té els peus de fang.

“Contra més ràpid parlis, més et pots ensopegar amb les paraules” (Dedicat als professionals de la ràdio) 

Els meus espais oberts

(...que el vent de ciutat no em dessagni més...
The boxer – Simon & Garfunkel)

El somni d’una sorra daurada
que amoreja amb les ones,
sota el sol de tots els colors
i guarnida amb roba de festa,
dins un cel blau, en el saló de ball
de l’embruix mediterrani.

L’encanteri del bosc pirinenc
quan avets platejats reflecteixen
el sol i el cant de la cadernera,
sotmesa al fugisser vent del nord
i al renaixent ambient tardoral,
on es bressola la serralada.

La folgada boirina de La Plana,
l’alè de Puf, el drac màgic,
mentre jugàvem i corríem sota
l’aixopluc dels àlbers del riu;
el cuc a amagar i el cuit i parar
de la nostra folla imaginació.

I així, dins un cor franc, és com
es pot gaudir de tants espais oberts
com vides i records hem viscut.

“L’esforç és cosa de tots”  (Anònim)