Estranya essència

Cada decenni eixís
nova branca, perquè
puguin llucar les fulles
que matisen la vida.

Romanem al mateix
arbre, però les fulles
cada cop són una mica
més amunt. Lluny
de terra, a prop del cel.

Contra més s’atenalla
una idea, més s’ensorra
el seu arbitri. Decurs
de temps que fornís
el biaix del pensament.
Comanda de dèria, en
finitud de ressentiment.

“Trista època la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici”  (Albert Einstein)

 

Creditor de vida

El vent itera amb persistència
la seva neteja de cel i terra.
Inflexible, escorcolla tots
els racons de la ciutat. Places
i carrers es queden desangelats,
tremolen fulles i tendals, com
malalt enfebrat en nit de vetlla.

Rere la finestra, abasto l’horitzó,
veig com la llum reverbera
al ritme i balandreig dels ràfecs.
Les meves idees solquen
aquest vals, busquen contrapunt
a una existència, que tinc
ajornada, com tot aquell que
n’és creditor de la seva vida.

Dia Mundial del Teatre 2022

A l’escenari de la vida,
tots som actors,
encara que no tenim
la mateixa obra.

Representa la teva
amb coratge i dignitat,
reflexiona per assolir
el paper de la felicitat.

A l’escenari de la vida,
tots hi tenim lloc,
sigui com actors,
sigui com figurants.

“La veritat és polièdrica”  (Marta Rovira)

Espurnes d’il·lusió

La lluna trontolla
pel vidre entelat
d’un cor amanyagat
entre l’amor i l’estima.

Trepitjo pessigolles
i teranyines passades,
en el moll esvaït
de l’esperança.

I tremolo davant
el glaç del record,
que s’esmicola
amb un garbull
de premeditació.

En aquest fogar
encara hi queden brases
i les seves espurnes
són d’il·lusió.

“Qui tingui poder sobre els mitjans, controlarà la ment sobre la resta”  (Jim Morrison)