Pèrdues de temps

(Pèrdues en el temps)

En l’albor del temps
–i no va estar escrit
en els Comentaris–,
la paraula de Castor
va ser llum per a Sarah.
Amb ella, creà Lash
(més endavant Lasha)

Sense brindis al sol
ni càntics a la lluna,
sorgir el primer
“primus inter paris”
Però, l’home encara
no estava preparat
per lluitar, amb ell mateix
i la seva rauxa.

Cada paradís eixorda
el pensament, durant
uns quants segles.
Després, el dubte
fa néixer la ironia
i, com no, l’estultícia.

Sal marina

Posa sal a la teva fe
i, fins i tot, a l’esperança.
Retroba la il·lusió del passat,
quan el capvespre recull
l’heterònom pensament,
mentre la marinada copsa
i bressola cabells i antull.
Que el reflex de l’aigua
sigui el reflex dels ulls,
tostemps enyorats, estimats.
Sí, posa sal (i sol) a la vida
i, de bell nou, torna a somiar.

“L’esperança és un estimulant vital molt superior a la sort”  (Friedrich Nietzsche)

Frustració

No tinc cap raó
que em doni la raó,
ni cap argument
que pugui rebatre
qualsevol pensament.

No tinc cap motiu
per afrontar-ho,
ni cap sentiment,
ni cap emoció,
que siguin negatius.

Però, sempre queda
un dubte filosòfic
per a cada pregunta,
quan s’està al camp clos
d’una frustració.

La cançó de la por

“La por pot ser ocasional,
la covardia és permanent”

La por saqueja la pau,
dóna... submissió,
     oprimeix,
     col·lapsa,
     esclavitza
amb idees imposades
i força la rendició
sense lluita.

La por ens inhabilita,
sense resposta... davant
la injustícia, amb la
voluntat subjugada.

La por juga a cuc a amagar
amb les emocions,
     s’aprofita
     de la ignorància,
     de la covardia,
és còmplice del terror
i de la por a tenir por,
la temuda ansietat.

“Visc la meva espiritualitat, sense necessitat d’embolcallar-la amb una religió”

La poesia de les flors

Cada filera de flors
n’és un vers del jardí
i, totes juntes, ens fan
un poema de primavera.