“L’èxit a la vida no es mesura pel que aconsegueixes, sinó pels obstacles que superes”  (Anònim)

Incident o accident?

El diccionari de l’enciclopèdia catalana defineix accident (en primera opció) com: un esdeveniment fortuït i defineix incident com: que sobrevé accessòriament.

Des de fa bastant temps, observo que alguns polítics, gent responsable d’empreses relacionades amb la mobilitat (tant públiques com privades) i serveis d’assistència han eliminant del seu vocabulari la paraula accident. Per a ells, tot són incidents, malgrat que hi pugui haver víctimes. Per què? ¿Podria ser que el concepte accessòriament, de la definició d’incident, comporti menys significació de responsabilitat que el concepte accident? ¿I que aquesta responsabilitat es dilueix per la seva pròpia indefinició? Alguns anys enrere, es ficava en valor si havia víctimes o no; si havia víctimes es considerava accident i si no havia víctimes es considerava incident.

Per últim, em ve a la memòria una cita anònima que diu: “Els hi diuen accidents, perquè els culpables se sentin millor”

Tot plegat

Veiem les fal·làcies
i absurditats
d’unes polítiques
que claudiquen
davant el poderós.

Tot plegat,
una agònica
ressenya històrica
que retorna
amb nou bateig.

Pàl·lida n’és
la insípida
voluntat de
febles democràcies
i la seva covardia.

“Primavera vine a curar-me de l’hivern”  (Roberto Iniesta)

Hivern lleidatà

El baf de boira
humiteja arbres
que, arraulits,
es despullen
de la darrera
fulla vermellosa.

Sóc lleidatà
de soca i arrel
i, degut a la meva
vena històrica,
també duc segell
per ser carrincló.

Mai es gebra
la nostra memòria
ni mai li podem
donar l’esquena
a la lluna plena
ni a nits sense fi.

I, malgrat tot,
encara gaudeixo
l’hivern lleidatà
que, sembla,
li fa retret
a l’estimada Tardor.

Pomell de pomes

Mica en mica,
suaument,
puja la marea
pel mar del
sentiment.

L’arena humida
dibuixa ones
com rosari
d’emocions
i pomell de pomes.

“Una democràcia que permet la impunitat de la mentida, no és una autèntica democràcia”