Els sentits són el mecanisme fisiològic encarregat de la nostra percepció i aquesta percepció fa que una informació rebuda es canalitzi i sigui transmesa fins al cervell.
La nocicepció (també anomenada nociocepció o nocipercepció) és l’encarregada de la percepció del dolor i ho fa amb tres tipus de receptors: cutanis (a nivell de pell), somàtics (a nivell d’ossos i articulacions) i viscerals (ubicats als òrgans del cos) La nocicepció activa vàries respostes autònomes que condueixen l’experiència dolorosa cap al sistema nerviós.
Però, com es percep el dolor en un moment determinat? La percepció del dolor està supeditada a cinc factors:
1. Ramificacions i terminacions nervioses (sensibilitat) A més ramificacions i terminacions nervioses més sensibilitat i es pot produir una major percepció de dolor.
2. Llindar de dolor. Aquest està determinat per experiències doloroses prèvies. Contra més experiències doloroses tenim, més podem pujar el nostre llindar de dolor i fer-lo més suportable. De tal forma que un dolor pot ser experimentat com a tal per una persona i, en canvi, una altra persona aquest mateix dolor el pot percebre només com una molèstia.
3. Producció d’endorfines. Les endorfines són pèptits opiodes endògens, que són alliberats pel nostre cos amb un efecte analgèsic. Algunes activitats (com un exercici intens o la pràctica d’esport) i el consum d’alguns aliments alliberen endorfines, generant un efecte analgèsic i una sensació de benestar.
4. Actitud psicològica. Hi ha estudis que confirmen com actituds optimistes, ambients emocionals positius, etc. ajuden a afrontar i mitigar el dolor.
5. Factors socio-culturals i religiosos. Contribueixen a l’actitud psicològica esmentada i poden tenir el mateix efecte, alhora de mitigar el dolor.
El món del dolor és un món complex i quasi podríem dir que hi ha tantes percepcions de dolor com persones. Tradicionalment, es fan dos categories de dolor: dolor agut i dolor crònic. Encara que, també s’ha de considerar el dolor crònic reaguditzat (dolor agut sobreafegit al dolor crònic)
Exposat tot això, hem de dir que la percepció del dolor sempre és una experiència personal i intransferible. Cada persona percep “el seu propi dolor” i sols ser la seva “història dolorosa” (al llarg de la seva vida) la que configurarà la seva actitud quan hagi d’afrontar noves experiències doloroses.
Per últim, vull remarcar el que ens diu el professor Lluís Sastre (cap del MINSAP), referint-se al dolor: “El dolor és un amic quan ens informa que alguna cosa nociva succeeix en el nostre organisme i un enemic quan la seva presència ens fa la vida miserable”
La nocicepció (també anomenada nociocepció o nocipercepció) és l’encarregada de la percepció del dolor i ho fa amb tres tipus de receptors: cutanis (a nivell de pell), somàtics (a nivell d’ossos i articulacions) i viscerals (ubicats als òrgans del cos) La nocicepció activa vàries respostes autònomes que condueixen l’experiència dolorosa cap al sistema nerviós.
Però, com es percep el dolor en un moment determinat? La percepció del dolor està supeditada a cinc factors:
1. Ramificacions i terminacions nervioses (sensibilitat) A més ramificacions i terminacions nervioses més sensibilitat i es pot produir una major percepció de dolor.
2. Llindar de dolor. Aquest està determinat per experiències doloroses prèvies. Contra més experiències doloroses tenim, més podem pujar el nostre llindar de dolor i fer-lo més suportable. De tal forma que un dolor pot ser experimentat com a tal per una persona i, en canvi, una altra persona aquest mateix dolor el pot percebre només com una molèstia.
3. Producció d’endorfines. Les endorfines són pèptits opiodes endògens, que són alliberats pel nostre cos amb un efecte analgèsic. Algunes activitats (com un exercici intens o la pràctica d’esport) i el consum d’alguns aliments alliberen endorfines, generant un efecte analgèsic i una sensació de benestar.
4. Actitud psicològica. Hi ha estudis que confirmen com actituds optimistes, ambients emocionals positius, etc. ajuden a afrontar i mitigar el dolor.
5. Factors socio-culturals i religiosos. Contribueixen a l’actitud psicològica esmentada i poden tenir el mateix efecte, alhora de mitigar el dolor.
El món del dolor és un món complex i quasi podríem dir que hi ha tantes percepcions de dolor com persones. Tradicionalment, es fan dos categories de dolor: dolor agut i dolor crònic. Encara que, també s’ha de considerar el dolor crònic reaguditzat (dolor agut sobreafegit al dolor crònic)
Exposat tot això, hem de dir que la percepció del dolor sempre és una experiència personal i intransferible. Cada persona percep “el seu propi dolor” i sols ser la seva “història dolorosa” (al llarg de la seva vida) la que configurarà la seva actitud quan hagi d’afrontar noves experiències doloroses.
Per últim, vull remarcar el que ens diu el professor Lluís Sastre (cap del MINSAP), referint-se al dolor: “El dolor és un amic quan ens informa que alguna cosa nociva succeeix en el nostre organisme i un enemic quan la seva presència ens fa la vida miserable”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.