Trenco cap a l’esquerra. Molt lleuger,
enfilo la coneguda baixada, per retrobar-me
amb el canó del baluard i la seva llegenda
de corsaris anglesos.
Un nou contrallum
em convida, incita, a la meva debilitat.
Li faig la foto, dic adéu a la blava mediterrània
i marxo a retrobar-me amb un tallat existencial,
el que sempre bec quan vaig a Sitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.