Un compte enrere
per emplenar l’absència,
pelegrinatge de tinta,
degoteig de pluja d’hivern.
Resta el misteri d’una relíquia:
ignorada i desolada malenconia,
aquests núvols de vellut
no són d’aquell hivern
i aquest passeig tampoc és
aquell passeig gòtic i secret.
El llast de la vergonya
posa fi al meu desig,
mentre torno a somiar
un nou esclat de llum
que tegini el retrat de la tristesa.
I no hi ha cap excusa perduda
ni cap raó amagada,
quan l’amor neix i floreix
no cal comprendre res,
cal viure’l i... estimar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.