L’univers (l’un i el vers)
té vocació musical,
com tempteig de fantasia
i ciència alquímica.
Bussejant per l’espai,
es troba vitalitat d’astres,
la seva fonètica, on
la hipnòtica imaginació
mou la sensibilitat del somni,
com pregària d’etern enyor
o miratge del nostre ànim,
dins d’aquest buit galàctic.
Llavors, l’esperit pot cercar
el seu ritme i la seva melodia
en un fonedís i efímer silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.