Voldria obrir els calaixos del vent
i ficar-hi les meves paraules,
sota el paraigua de la seva llum.
Voldria nodrir aquesta llar
amb els flams de la soca que
sempre hem emprat per estimar.
Voldria morir sense morir,
per no marxar, per no lacrimar,
i fer jur d’amor amb gonella grega.
Voldria portar roba de festa,
quan, creuant el portal del cel,
rebés el primer bes de benvinguda.
Sí, voldria que les meves paraules,
per sempre més, les guardés el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.