Analfabetisme emocional

(Les emocions que no controlem, ens poden controlar)

L’any 1954, els psicòlegs Freedman i Sweet van començar a parlar de “Analfabetisme emocional”. Trenta-cinc anys més tard, l’any 1990, els psicòlegs Salovey i Mayer van ficar de moda el concepte “Intel·ligència emocional”. Malgrat aquesta cronologia, avui en dia es parla més d’analfabetisme emocional que d’intel·ligència emocional. Per què?, perquè l’abordatge es fa des d’una carència emocional, que pot tenir o no a veure amb la intel·ligència emocional. Són molts els autors que aborden l’alfabetització emocional (Goleman, Bisquerra, Campos, Vallés, etc.). Ara bé, també hi ha autors que plantegen que l’alfabetització emocional i l’educació de la intel·ligència emocional han d’anar plegades.

Però..., que s’entén per analfabetisme emocional? L’analfabetisme emocional és la incapacitat de comprendre i gestionar les nostres emocions. Això pot comportar un pensament rígid, polaritzat, que també incapacita a entendre les emocions d’altres persones, per falta d’empatia. Aquest analfabetisme emocional també pot generar frustracions, com a conseqüència de la incapacitat de gestionar qualsevol decepció, al no ser capaços de crear relacions socials que siguin sòlides. Per contra, la pràctica d’una intel·ligència emocional ens ajuda a ser més sociables, més empàtics i, a més a més, ens dóna més confiança en nosaltres mateixos. Una carència emocional la podem detectar i constatar per alguns “símptomes”.

Fanatisme: Que pot ser polític, ideològic, religiós, esportiu o sexual.
Actitud autocràtica (política o no): A partir del fet de voler tenir la raó en tot.
Intolerància: I incapacitat de ser flexibles davant les crítiques (no assumir-les).
Addiccions: Al treball, al joc, a l’alcohol, a les drogues, al menjar i al sexe.

Per últim (i com sempre plantejo), hem de tenir clar i diferenciar entre emocions i sentiments; ja que, bona part de la nostra societat els fica dins el mateix sac. Amb la qual cosa, ens podem trobar amb dos analfabetismes: un analfabetisme emocional i un altre analfabetisme sentimental. Per altra banda, aquest que us escriu, quan es planteja el tema emocional, enlloc de parlar d’analfabetisme emocional, s’estima més utilitzar l’expressió: Immaduresa emocional. Però, sigui com sigui, l’important no és l’expressió utilitzada com a títol, l’important és la definició i el contingut que utilitzem per expressar-ho.