Algunes persones, sigui per ignorància (desconeixença) o per falta de criteri davant una realitat o situació, poden pensar que un escrit “per se” pot generar un estat d’opinió; quan, certament, aquest escrit només ha fet aflorar una corrent d’opinió que ja existia, com si fos un riu subterrani. Sempre és preferible que una corrent d’opinió, a l’igual que la corrent d’aigua, corri per la superfície. És la millor manera d’aprofitar l’aigua i és la millor manera d’aprofitar un estat d’opinió.
En el grec antic, axioma significava: “el que sembla just” Avui en dia, s’entén per axioma: “una proposició tan evident que no necessita demostració” És, doncs, una tesi irrefutable que no cal demostrar-la. La professió d’infermeria li passa el mateix que a les matemàtiques, tenen molt poques axiomes, però són inqüestionables. En el cas d’infermeria, bàsicament només té dos axiomes:
Axioma–1: “On hi ha un malalt, ha d’haver-hi un/a infermer/a” Segons estudis d’intenció i funcionament hospitalari (el que podríem definir com el dia a dia) un hospital pot funcionar sense metges, però no pot funcionar sense infermers/res.
Axioma–2: “On hi ha un cap de servei, ha d’haver-hi un/a supervisor/a” És un error greu establir un organigrama i estructura jeràrquica per a medicina i un altre diferent per a infermeria. En el funcionament hospitalari ja és prou problema les possibles incompatibilitats horàries que hi ha entre medicina i infermeria, com perquè, a més a més, les agreugem amb organigrames i estructures jeràrquiques diferents.
A part d’aquestes dos axiomes, hi ha que tenir present el camp d’actuació d’infermeria que, curiosament, coincidís més amb el camp d’actuació de psicologia que amb el camp d’actuació de medicina. Aquest camp d’actuació es pot resumir en dos conceptes: “relació d’ajuda” i “suport psico-emocional” La relació d’ajuda comporta utilitzar, subministrar i ensinistrar el malalt en uns coneixements que, de tenir-los, faria innecessària l’actuació de l’infermer/a; ja que, aquest malalt podria tenir autocura de la seva pròpia salut (en el cas de malalts crònics ja es porta a termini aquesta autocura) El suport psico-emocional desenvolupa una relació de comprensió a partir de l’essència filosòfica que ha de tenir qualsevol professió de les ciències de la salut. És a dir, l’humanisme. Aquest suport ajuda a estabilitzar la part psíquica i emocional (fins i tot, s’arriba a parlar de suport espiritual) del malalt com a persona, tan importants a l’hora d’assolir el guariment del malalt.
Sempre he pensat que amb la filosofia es pot anar a tot arreu. En el cas d’infermeria, és impensable el desenvolupament professional sense aquesta filosofia humanística, que és l’essència de la nostra professió i el fet vocacional que ens porta a estudiar-la i, sobretot, a estimar-la.
–––––––––––––
En el grec antic, axioma significava: “el que sembla just” Avui en dia, s’entén per axioma: “una proposició tan evident que no necessita demostració” És, doncs, una tesi irrefutable que no cal demostrar-la. La professió d’infermeria li passa el mateix que a les matemàtiques, tenen molt poques axiomes, però són inqüestionables. En el cas d’infermeria, bàsicament només té dos axiomes:
Axioma–1: “On hi ha un malalt, ha d’haver-hi un/a infermer/a” Segons estudis d’intenció i funcionament hospitalari (el que podríem definir com el dia a dia) un hospital pot funcionar sense metges, però no pot funcionar sense infermers/res.
Axioma–2: “On hi ha un cap de servei, ha d’haver-hi un/a supervisor/a” És un error greu establir un organigrama i estructura jeràrquica per a medicina i un altre diferent per a infermeria. En el funcionament hospitalari ja és prou problema les possibles incompatibilitats horàries que hi ha entre medicina i infermeria, com perquè, a més a més, les agreugem amb organigrames i estructures jeràrquiques diferents.
A part d’aquestes dos axiomes, hi ha que tenir present el camp d’actuació d’infermeria que, curiosament, coincidís més amb el camp d’actuació de psicologia que amb el camp d’actuació de medicina. Aquest camp d’actuació es pot resumir en dos conceptes: “relació d’ajuda” i “suport psico-emocional” La relació d’ajuda comporta utilitzar, subministrar i ensinistrar el malalt en uns coneixements que, de tenir-los, faria innecessària l’actuació de l’infermer/a; ja que, aquest malalt podria tenir autocura de la seva pròpia salut (en el cas de malalts crònics ja es porta a termini aquesta autocura) El suport psico-emocional desenvolupa una relació de comprensió a partir de l’essència filosòfica que ha de tenir qualsevol professió de les ciències de la salut. És a dir, l’humanisme. Aquest suport ajuda a estabilitzar la part psíquica i emocional (fins i tot, s’arriba a parlar de suport espiritual) del malalt com a persona, tan importants a l’hora d’assolir el guariment del malalt.
Sempre he pensat que amb la filosofia es pot anar a tot arreu. En el cas d’infermeria, és impensable el desenvolupament professional sense aquesta filosofia humanística, que és l’essència de la nostra professió i el fet vocacional que ens porta a estudiar-la i, sobretot, a estimar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.