Noves eleccions, nova abstenció. La base d’una democràcia és el poble, quan en lloc del poble la base es sustenta en els partits polítics, no tenim una democràcia, tenim un règim democràtic. I com en tot règim, una sinistra intromissió que comença amb la manipulació emocional i acaba en una manipulació intel·lectual.
Nosaltres (el poble, la societat civil), no volem ser votants, volem ser electors. I mentre mantingueu les vostres llistes tancades i bloquejades, als demòcrates no ens deixeu cap altre camí que el camí de l’abstenció. I, aquesta vegada, reivindico la meva abstenció amb un poema, a veure si així us trec el color de la vostra vergonya; que, malauradament, també és la nostra vergonya:
Nosaltres (el poble, la societat civil), no volem ser votants, volem ser electors. I mentre mantingueu les vostres llistes tancades i bloquejades, als demòcrates no ens deixeu cap altre camí que el camí de l’abstenció. I, aquesta vegada, reivindico la meva abstenció amb un poema, a veure si així us trec el color de la vostra vergonya; que, malauradament, també és la nostra vergonya:
República de cristall
La democràcia té un riu sec,
nomenat règim democràtic,
on mort de set la societat civil.
Mentre, els partits polítics
s’ofeguen en el riu impúdic
de llistes tancades i bloquejades.
És l’endogàmia que guilla
la cadència d’un taüt cínic,
dins la tomba que embolcalla
tot complex de culpa.
Del poemari “Fill de la boira”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.