Màrius, en quin erm et vas trobar?
T’he buscat des de la infància
per l’horta de record i poesia,
en capvespres de boira, d’aquells
on s’agermanen les llàgrimes,
en aquesta Lleida feréstega:
paraules que se’n van amb
la foscúria d’una via de tren.
La sentor lapidària del temps,
les entranyes de llenya i sal
-estufa i cuina-, on s’endreça
la tornada per poder estimar,
el retorn per poder existir,
i arrecerar el nostre esperit
dins un llibre de poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.