Desemparats

Un poble i un jardí o un jardí per poble.
S’escolta la veu del poeta, una cançó,
un toc d’oració, sec, que sorgís per
omplir una esperança, la idea extraviada
que més tard s’extingirà. Quantes vegades!
envernissem el paper, buscant un símbol,
el mirall que vol reflectir el nostre esperit,
escrivint un nou poema, que vol ser “el poema”;
sí, el cadenat de paraules que hom diem
sentiments. Després de tot, seguim desemparats.