L’ànima branda llençols de record,
navega per aigües fetes amb flames,
nit on fracassa l’oblit. La lògica
no troba refugi i vaga sense voluntat,
terra endins de l’illa racional.
Fugir de la intel·ligència és
elegir bàndol i refredar la vida;
però, que el límit no sigui la mort
ni el jardí prohibit de l’obsessió.
Que cadascú fiqui el seu propi límit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.