Enjovenir en un claustre matern,
on el nét s’esdevé fill. Harmonia,
un desig meravellós que refusar
l’ansietat, la il·lusió i l’espera;
fruits de la servitud del temps.
Tornar a recordar i reproduir
sentiments, emocions i amor;
un amor vital i exultant que
ja es va generar el primer cop.
Ara, per duplicat. Ara, quadruplicat.
Aquest món, el nostre món de llar,
s’escriu amb la vida de nous membres,
que instituiran nous somriures
dins la nostra rotllana familiar.
Marc, ja tenim ganes de conèixer-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.