En dia gris, i sense pluja,
he trobat pètals, tot resseguint
la pell del teu cos. Jardí on
les paraules són pleites,
amb contingut de verb
i saviesa de somriure;
que retorna, dia a dia,
per fer-me una mica més feliç.
Tot sovint oblido l’entorn
que m’envolta, que m’ofega,
la vida que, hom sospito,
va ser la meva. El camí
no pot tenir retorn,
quan ja tenim l’horitzó
a l’abast del pensament.
Així doncs, fem el camí junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.