“Mi máster”

Tinc una amiga que està fent un màster i sempre es refereix a ell dient el màster. De tot aquest affaire i polèmica que s’ha generat amb el màster de la Sra. Cristina Cifuentes, el que més em crida l’atenció és que la pròpia Sra. Cifuentes sempre utilitzi el possessiu “mi máster” enlloc d’utilitzar els articles “el” o “un”, tot dient “el màster” o “un màster”. Davant d’aquest fet tan significatiu, se’ns poden generar algunes preguntes:
 

- Quan diu el possessiu “mi máster”, li està traint el seu subconscient?

- Amb aquesta expressió, ens diu que li van fer el màster per a ella sola?

- Utilitzant aquest possessiu, ens està dient que el seu màster li han fet a mida?

- Ens podem acollir al refrany de “dime de lo que presumes y te diré de lo que careces”?

Tampoc sembla que hagi reflexionat gaire quan va vanagloriar-se de ser filla de militar i no donar cap pas enrere ni per agafar impuls. Li torna a trair el subconscient?

Sigui com sigui, anem als fets. Queda clar que va tenir un tracte de favor, que aquest tracte de favor està qüestionant la credibilitat d’una universitat i de retruc a la resta d’universitats. També queda clar que hi ha dos signatures falsificades en un document públic i això, senyors, és un possible delicte, castigat amb presó. Veurem que diu la justícia i com depura les oportunes responsabilitats. Per últim, hi ha una controvèrsia entre tots els actors d’aquest affaire, on queda de palesa que algú/na o alguns/es estant mentint. Tenim, doncs, una possible responsabilitat política o acadèmica o, em temo, una responsabilitat tant política com acadèmica. Com ex-alumne de tres universitats, no desitjo que cap universitat sigui desacreditada i que, si és necessari, es depurin les corresponents responsabilitats pel bé de la URJC i pel bé de totes les universitats.

Però estigueu tranquils, perquè com sempre dic, passi el que passi estem en una democràcia. Bé, al menys és el que ells ens diuen.