Bestioles i animalons II

(Reencarnacions metafòriques)

La gavina

Vaig néixer en el rocam
d’un penya-segat marí,
on rebo la llum quan el sol
aixeca reixa cada matí.

Aquest espadat fica el món
a l’abast de cada vent
(i a les meves febles potes),
vent que flecta les plomes.

Sóc terratinent d’ones
i les abasto com llaurador,
planejant en cada vol,
ficant nou rumb a la vida.

L’amiga boira és per a mi
vella i bella rosada d’amor,
buscant raigs d’inspiració
quan retorna la rerevera.