La llum és vermella,
lliscant pel terra
recentment encerat.
A l’ambient hi ha
olor a desinfectant
i la música ambiental
trenca el silenci.
Al cap del passadís,
una finestra fa cinema
amb flocs de neu,
neu de novembre.
I tot això, per pensar,
per creure que sóc viu,
perquè tinc vida.
Almenys, avui per avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.