“Els que conserven l’amistat amb les dones molt temps, no la conserven, perquè les estimen, sinó perquè les van estimar”  (Juan de Zabaleta)

(Que consti, jo no estic d'acord en tots els casos, sempre hi ha excepcions)

Prop el mar

Segueixo el mirar de la gavina,
quan planeja a ras de la mar,
arrissada pel ventijol del capvespre.
El sol ponent cerca la carena
per enllitar-se i tapar-se amb núvols
del seu llit blau, mentre badalla
amb colors taronja i vermellosos.

El meu esperit, lliure, ressegueix
tot aquest entorn: Sóc gavina
i busco l’últim peix del dia,
mentre oloro el salnitre del mar.
Sóc la filera d’ones ondulades
quan envaeixen tota la platja,
conquerint cada gra d’arena.

I sóc el sol, dalt la carena,
dins el meu llit blau, acaronat
i tapat pels llençols de núvols.
El quadre ja està pintat i escrit
i el penjo a la paret del record.
Mica a mica, el meu esperit,
reticent, retorna al meu cos.

“Una guitarra són matemàtiques i geometria. Si s’impregna de sentiments i neurotransmissors, això ja és art”  (@yelsp)

Coses a mitges

No m’agraden les coses a mitges, el que és un dia i
l’altre no, els canvis de roba com canvis d’opinió.
No m’agraden les persones que no et busquen
però després sembla que els hi salves la vida quan et
troben, les persones que només et volen per les
nits, les persones que no et volen en persona.
No m’agrada els que et deixen enrere quan ensopegues,
els que ho resumeixen tot en “només va ser cosa del
moment”, els estava borratxo i et vaig oblidar. M’agrada
arribar fins al final, cuidar-la dia a dia, que siguem
pensant el mateix avui que ahir. M’agrada les
persones que et busquen per salvar-te la vida, les
persones que t’estimen tot el dia, les persones que
t’estimen quan hi ets i quan no. M’agraden els
que frenen una mica, perquè et posis al seu mateix
ritme quan ensopegues, els que diuen que va ser el
moment però que era esperat, els no t’oblido ni
borratxo. M’agrada avançar encara que hagi dubtes,
cuidar les ganes, aconseguir el que vull. I que no
ens parin.
                                      Iago de La Campa

“M’estimo més les idees a granel que les idees embolicades amb paper de regal acadèmic”

Un llibre

Tinc a mans un llibre.
Qualsevol pàgina és
bona, com l’arbre,
del bosc, del país
d’on ell és nascut.

La tinta esgrafia camins
entre matolls d’idees
i seguici de figures
literàries, que omplen
el temps i el pensament

per sortir del món real
i descobrir el món imaginari.
Mil llibres, mil móns. Sóc
aventurer d’aquest univers
i m’endinso a la ment de l’autor,

que, sense ser la meva,
si vull, puc fer-la meva.
Un llibre, els llibres,
tots els llibres publicats,
sense ells no sabem...

on som (on som?)
D’on venim?
Cap a on anem?
Preguntes sense resposta.
Llegir el llibre, sí.

“Us heu fixat en la meravella de la ciència? Un tio diu una cosa, però no s’accepta fins que no es demostra que és certa”  (@d’Eulez)