Segueixo el mirar de la gavina,
quan planeja a ras de la mar,
arrissada pel ventijol del capvespre.
El sol ponent cerca la carena
per enllitar-se i tapar-se amb núvols
del seu llit blau, mentre badalla
amb colors taronja i vermellosos.
El meu esperit, lliure, ressegueix
tot aquest entorn: Sóc gavina
i busco l’últim peix del dia,
mentre oloro el salnitre del mar.
Sóc la filera d’ones ondulades
quan envaeixen tota la platja,
conquerint cada gra d’arena.
I sóc el sol, dalt la carena,
dins el meu llit blau, acaronat
i tapat pels llençols de núvols.
El quadre ja està pintat i escrit
i el penjo a la paret del record.
Mica a mica, el meu esperit,
reticent, retorna al meu cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.