A la foscor de la nit,
el poeta busca bellesa
en estels irisats que són
catifa de la lluna plena.
Amb els ulls closos,
puc aspirar l’aroma,
l’olor de la gespa
i escoltar el concert de
grillons sense director.
On està el pensament?
També voldria que ell
em fes olorar i escoltar
el que l’ànima em diu,
allò que no em diu la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.