Nerviós, surt l’actor al carrer,
tot buscant la seva actriu.
L’escenari és ple de llum
i els ocells piulen gojosos.
Entra al parc, on els nens
fan gatzara festiva del joc
i tot convida, a l’inquiet galant,
a una actuació de retrobament.
Ella és més enllà, somrient.
Sap que ella no es diu Julieta
ni ell mai es dirà Romeu, però
també sap que l’amor és l’amor
i que té i tindrà molts més noms.
(A la memòria de Julieta Agustí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.