Busco la fecunditat de la paraula,
mentre espolso l’albada del passat.
I ho faig amb un nou estendard,
l’oblit que aixeco i em desvetlla.
Al llindar de la meva memòria,
sense defugir, encara tinc obert
el cancell i tendresa del record,
on s’ennueguen les emocions.
Sóc tenaç, però prou agosarat,
perquè em falta endreçar i fer
esmena que sigui estricta i que
m’exclogui de la meva intimitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.