No vull confondre’m,
quan empelto paraules
des de la meva intimitat.
Configuro els versos
damunt els capfoguers
de cada mot i línia,
i poso accent al poema,
per persistir i configurar
aquesta mena de profecia.
Segueixo sent captaire
dels vers i de la paraula
i sempre busco almoina
en tots els diccionaris.
Agito el gobelet-diccionari
i engendro l’empedrat
per on camina el poema.
Debades, intento transmutar
les idees en emocions
o les emocions en idees.
Tant se val, gest inútil,
el poema té presència
i personalitat pròpies,
només el podrà clarificar
tot aquell que estima
el protagonisme de la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.