La meva àvia sempre em deia: “El mentider ha de tenir bona memòria”. I encara ho podem reforçar amb la dita castellana que diu: “Se coge antes a un mentiroso que a un cojo”. Efectivament, per poc que li falli la memòria al mentider, l’enxamparem en la seva mentida molt abans que el coix; perquè el subconscient no menteix mai i deixa un solatge, un pòsit que sempre traís el mentider. Hi ha moltes formes de mentir i podem etiquetar la mentida de moltes maneres (exemples: bola, renunci, perjuri, etc.); però, bàsicament, totes les mentides les podem ajuntar en tres grups: mentides d’acció, mentides per omissió i reserves mentals.
La mentida d’acció és la mentida directa i intencionada, i molta gent és l’única mentida que reconeix i contempla. Dins d’ella, podem incloure la mitja veritat, que no deixa de ser una declaració enganyosa. Antonio Machado deia: “Vas dir mitja veritat?, diran que menteixes dues vegades si dius l’altra meitat”. Subtilesa i bon sentit comú d’aquest estimat poeta. La mentida per omissió (que els professionals de la salut l’hem viscuda moltes vegades, en forma de mentida piadosa) es fa, per exemple, quan a un malalt no se li diu la veritat del seu diagnòstic i, a més a més, aquesta mentida està feta amb la complicitat de la família, entrant de ple en el concepte de “conspiració del silenci”. Si senyors, no dir-li a un malalt clarament el seu diagnòstic, és una forma de mentida per omissió. La reserva mental planteja una disjuntiva; ja que, externament diem una cosa, mentre internament voldríem dir-ne una altra. Podem intentar justificar-ho de moltes maneres, però la realitat és que no deixa de ser una mentida que, algunes vegades, també va associada a la mentida per omissió.
Ara, i capítol a part, deixeu-me que relacioni una mentida moderna i molt anglosaxona: la Fake New, que utilitza les xarxes socials d’internet, com a mitjà per a la seva divulgació. La Fake New no deixa de ser un “bulo” que busca la desinformació, amb la intenció deliberada d’enganyar, per aconseguir un benefici, sigui econòmic, social o polític. Vaja!, el paradigma de la falta d’escrúpols.
Vivim en una societat on prima més la imatge que el contingut del missatge. S’han invertit els termes i ara preval la forma (la imatge) per damunt del fons (el contingut). Sempre és més fàcil manipular la imatge que el contingut del missatge. Diuen que el comportament social té cicles i que el dualisme fons-forma es va alternant a cada generació. A mi em costa creure-ho, perquè actualment la imatge, en totes les seves vessants, impera per damunt del fons; només cal que ens fixem amb els anuncis publicitaris i el seu missatge subliminal, que no deixa de ser una invitació al consum, fomentant aquesta mentida en forma de reserva mental.
No em cansaré mai de dir-ho, treballeu i utilitzeu el vostre sentit comú, el llenguatge no verbal i esbrineu el subconscient de les persones, així és com trobareu el solatge que deixa la mentida. Aquesta és la millor manera d’evitar que ens manipulin.
La mentida d’acció és la mentida directa i intencionada, i molta gent és l’única mentida que reconeix i contempla. Dins d’ella, podem incloure la mitja veritat, que no deixa de ser una declaració enganyosa. Antonio Machado deia: “Vas dir mitja veritat?, diran que menteixes dues vegades si dius l’altra meitat”. Subtilesa i bon sentit comú d’aquest estimat poeta. La mentida per omissió (que els professionals de la salut l’hem viscuda moltes vegades, en forma de mentida piadosa) es fa, per exemple, quan a un malalt no se li diu la veritat del seu diagnòstic i, a més a més, aquesta mentida està feta amb la complicitat de la família, entrant de ple en el concepte de “conspiració del silenci”. Si senyors, no dir-li a un malalt clarament el seu diagnòstic, és una forma de mentida per omissió. La reserva mental planteja una disjuntiva; ja que, externament diem una cosa, mentre internament voldríem dir-ne una altra. Podem intentar justificar-ho de moltes maneres, però la realitat és que no deixa de ser una mentida que, algunes vegades, també va associada a la mentida per omissió.
Ara, i capítol a part, deixeu-me que relacioni una mentida moderna i molt anglosaxona: la Fake New, que utilitza les xarxes socials d’internet, com a mitjà per a la seva divulgació. La Fake New no deixa de ser un “bulo” que busca la desinformació, amb la intenció deliberada d’enganyar, per aconseguir un benefici, sigui econòmic, social o polític. Vaja!, el paradigma de la falta d’escrúpols.
Vivim en una societat on prima més la imatge que el contingut del missatge. S’han invertit els termes i ara preval la forma (la imatge) per damunt del fons (el contingut). Sempre és més fàcil manipular la imatge que el contingut del missatge. Diuen que el comportament social té cicles i que el dualisme fons-forma es va alternant a cada generació. A mi em costa creure-ho, perquè actualment la imatge, en totes les seves vessants, impera per damunt del fons; només cal que ens fixem amb els anuncis publicitaris i el seu missatge subliminal, que no deixa de ser una invitació al consum, fomentant aquesta mentida en forma de reserva mental.
No em cansaré mai de dir-ho, treballeu i utilitzeu el vostre sentit comú, el llenguatge no verbal i esbrineu el subconscient de les persones, així és com trobareu el solatge que deixa la mentida. Aquesta és la millor manera d’evitar que ens manipulin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.