M’heu tornat a dir poeta.
Bé, si voleu, m’ho puc creure
i, si és necessari, enfranquiré
aquest delicte, per enfilar
i remoure tots els versos;
els que he fet i els que faré.
Ja no sóc pas novell, però
encara duc l’esclat de la discòrdia
i, amb morbosa enveja, em fico
a tots els tolls, on puc remoure
emocions i sentiments oblidats.
Xuclo cada detall, cada desig,
per inesperat que em sigui;
si més no, segueixo esperant
el senyal, el provocatiu llamp
que esgrafia la Il·luminació:
el Nirvana on neix la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.