L’Ebre baixa vermell

(A la Memòria Històrica)

Trona, i el cel és ras!
Llampega, i el cel és ras!
Atemorits a la trinxera,
escoltant els canons
i sentint el galop del cor,
fent record als estimats
per si hi ha que dir
l’últim adéu, l’últim sospir.

I l’Ebre baixa vermell,
la sang dels companys
que ahir rèiem i avui plorem.
Trona, i en són renecs.
Llampega, i són llumins,
fent el cigarro del neguit
que, potser, en serà l’últim.